Manlleu, núm. 83 - juny de 2009

EL TERME MUNICIPAL DE MANLLEU VA SER DEDICAT AL SAGRAT COR DE JESÚS EL 1885

La devoció al Sagrat Cor de Jesús és una mostra de pietat força antiga. Ja al segle XIII, diu la Gran Enciclopèdia Catalana (1), a partir de les visions de santa Matilde i santa Gertrudis es va començar a estendre. L’impuls definitiu el va rebre a partir d’una nova visionària, en aquest cas de santa Margarite-Marie d’Alacoque (1673-75). Un segle després, el papa Climent XIII en va aprovar el culte, que es va estendre per tota l’Església Catòlica gràcies a l’impuls de Pius IX que en va determinar la festivitat el divendres després de l’octava de Corpus.

La imatge del Sagrat Cor de Jesús és, segons el doctor en periodisme Salvador Alsius, la representació de l’efigie de Jesús amb exhibició explícita del seu cor, com a símbol del seu amor per tota la humanitat (2); a aquesta definició hi afegeixen, Josep Manuel Udina i Joan Galtés, que aquesta representació de Jesús ho és en tant que símbol alhora del seu amor humà i diví (3).
El culte a la província Tarraconense va ser promogut a partir dels sínodes dels segles XVIII i XIX i al bisbat de Vic són indissociables d’aquesta devoció els noms dels bisbes Josep Morgades i Gili (que va ocupar el primer lloc de la diòcesi entre 1882 i 1899) i el seu successor Josep Torras i Bages (bisbe de 1899 a 1916).

El bisbe Morgades, en l’orientació marcada per Lleó XIII, va promoure, en paraules de l’historiador, “la regeneració religiosa de la societat mitjançant la presència més activa de l’església davant la població i els governants” i va procurar una “mobilització doctrinal i devocional a nivell popular” entre la qual es comptava amb manifestacions de religiositat popular (4). En aquest sentit, recorda el mateix historiador, el bisbe va refermar, el 13 de maig de 1883, la consagració de la diòcesi al Sagrat Cor de Jesús com ja s’havia fet per primera vegada vuit anys abans (5).

Morgades va comptar, en aquest empresa per difondre la devoció al Sagrat Cor de Jesús, amb la col·laboració de Ramon Madiroles i Codina. Aquest va impregnar la seva actuació, exemplificada en el santuari de Puig-agut, amb la seva gran devoció al Sagrat Cor. Com recollia el Correo Catalán (6), després de proposar el seu projecte als altres propietaris amb qui creia compartir els drets del turó, Madirolas va manifestar-lo al bisbe Morgades, que “acogió benévolo el proyecto, animó á sus autores á que lo realizasen cuanto antes”. D’aquí que, en l’acte de col·locació de la primera pedra, el 29 de desembre de 1883, es va comptar amb la presència del mateix prelat.
Així mateix, Madirolas va transmetre aquesta personal estimació pel Sagrat Cor a tota la seva capacitat d’influència. Per aquesta raó, el 10 de setembre de 1885, l’Ajuntament de Manlleu prenia dues decisions en sessió plenària: per una banda, preveia una dotació econòmica de 750 pessetes (ara serien 4,51 €) per a la construcció del santuari de Puig-agut; per altra banda, tal com consta a l’Arxiu Municipal, es prenia el següent acord: “por unanimidad consagrar esta Villa y término municipal al Sagrado Corazón de Jesús (que se venerará en el templo que se levanta en Puig-agut) a fin de que bajo el amoroso amparo de su tierno Corazón, podamos nosotros y nuestros descendientes vernos libres de todas las calamidades presentes y futuras y á su vez colmados de prosperidades” i acabava el text dient que “entiende este municipio atraer así las Bendiciones que augura León XIII (del Sagrado Corazón de Jesús) sobre esta Villa y comarca y en las cuales nos confirma con su Bendición Apostólica (7)”.

D’aquesta simbòlica però decidida actuació municipal en gaudim, encara ara, segle i quart després, amb la possibilitat d’honorar al Sagrat Cor de Jesús en cada visita al nostre santuari. En resten, també, múltiples mostres més modestes, més privades, escampades per tot el municipi. I és que Nostre Senyor, quan es va aparèixer a santa Margarite-Marie, va transmetre diverses promeses a qui li oferís culte; una d’aquestes promeses va ser la d’omplir de benedicció la llar on la imatge del Sagrat Cor fos esposada amb devoció (8). Segurament per aquest motiu, i com a prova d’estimació popular al Sagrat Cor, és present, en lloc destacat, a moltes llars de famílies manlleuenques. En aquestes es pot trobar la figura, generalment entronitzada, del Sagrat Cor, com també és freqüent copsar-la en forma de plaqueta de metall a l’entrada principal de moltes d’aquestes cases com a signe de benvinguda i acolliment.

Joan Arimany i Juventeny

Notes bibliogràfiques:
1 Udina, J.M.; Galtés, J. “Cor de Jesús, Sagrat”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 8, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 193
2 “Sagrat Cor”. Dins: Alsius, Salvador. Hem perdut l'oremus: petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona La Campana 1999, p. 240
3 Udina, J.M.; Galtés, J. Íbid
4 Figuerola, Jordi. “Regeneració religiosa i catalanisme: el cas del bisbe Morgades”. Dins. L’Avenç, revista d’història. Núm. 177, gener de 1994, p. 22
5 Figuerola, Jordi. El bisbe Morgades i la formació de l’Església catalana contemporània. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994, p. 156 i 157 (vegeu, especialment, la nota a peu de pàgina núm. 147)
6 Reproducció de la notícia “Un nuevo templo al Sagrado Corazón de Jesús” del Correo Catalán del 3 de gener de 1884 que es pot llegir a: Madirolas i Codina, Ramon. Discursos y narraciones. Barcelona: Sucesores de N. Ramírez, 1885, p. 159 i 160
7 Arxiu Municipal de Manlleu. Actes de ple de l’Ajuntament. 1878 – 1893, governació 3, llibre 2. L’Ajuntament actuava sota la presidència de l’alcalde Pere Homs i consten com a regidors els també manlleuencs: Antoni Roqué, Josep Vilamala, Josep Poquí, Josep Sanglas, Josep Viladecans i Joaquim Baucells; signa l’acord Nicolau Prat en funció de secretari.
8 Alsius, Íbid.

En MADIROLES

PASTOR

Pensar la vida i no viure-la.
Pensar Déu i no viure Déu.
Amb filosofia no hi ha estrelles,
només hi ha idees.

Penso amb els ulls i amb les oïdes,
penso amb la boca i amb les mans.
Pensar Déu és veure i sentir,
fer-nos amables com l’albada.

La meva ànima és pura i no pensa.
És com un pastor de ramats.
Ramats de pensaments, de sensacions i d’emocions.
Jo pasturo el meu ramat.

No voldria ser una ovella, ni un anyell, ni un cabrit.
Vull ser pastor del meu ramat,
dels meus pensaments i emocions,
dels meus desigs i sensacions.

Estimo la flor perquè la penso?,
o bé perquè la miro i flairo el perfum?
Pots pensar Déu i no estimar-lo,
i estimar Déu sense pensar-lo.

Nedar i ser lliure, no tenir ni desitjar.
Un home així s’assembla a Déu.
Déu no pensa, sent, veu, toca.
Estimar és sentir i crear, i també és actuar.

He mullat amb llàgrimes el meu pa,
I he sentit els crits de tants dolors.
I ara et conec:
M’has fet entrar dintre la vida.

Davant aquest ara i aquí,
d’un capvespre esplendorós,
es fan amics goig i dolor,
i sóc feliç quan estan units.

Hi ha quelcom en mi, no sé què és,
però sé que és en mi.
Oh vida!, em fa dir.
Germanes i germans, no és la mort ni és el patir.
És la llum, i Vida és!
Vida eterna sempre amb mi!
I aquesta Unió em fa fel

Marcel Capellades
Sant Salvador

A LA FI TOT ARRIBA

Una vegada més en Ramon Madiroles ens sorprèn. Ha estat rellegint la recopilació que va dur a terme el seu nét, Joan Madiroles i Bertrana, de tot allò que el seu avi va publicar a la revista, El Faro de Puig-Agut. Hi trobem referència a un projecte de carreteres que convida a entrar en el tema, pel fet que va ser el passat mes d’abril quan es va inaugurar la nova carretera que uneix les comarques de la Garrotxa i Osona per Barcons, un nou vial que, tot i la diferència per la distància en el temps, té la seva similitud amb el que va promoure en Madiroles. Fem-ne un repàs.

Era mitjan gener de l’any 1901 quan a les set d’un matí en Madiroles i el seu amic, Lluís Coll Espadaler, van emprendre a peu el camí de Manlleu a la Vola, coll de Barcons, Joanetes i Olot. Una distància prou important perquè pernoctessin a Olot i fessin el camí de retorn el dia següent. En Lluís Coll era de Sant Quirze de Besora i va residir molts anys a Manlleu on exercia d’aparellador a l’Ajuntament, d’aquí l’amistat amb Madiroles. Aparentment, aquesta excursió era per gaudir de la natura ja que els paratges eren i, són encara, prou encisadors i així ho manifestaven satisfets de la seva contemplació, ja de retorn a Manlleu. No sembla casualitat, però, que en Madiroles, un any més tard, el 4 de febrer de 1902, valent-se de l’amistat amb alguns parlamentaris de l’Estat Espanyol i el suport del general Weyler, presentes al Congrés de Diputats un conjunt de millores per a la comarca d’Osona i especialment un projecte de carretera per unir Osona amb la Garrotxa.

Aquest projecte, segons plànol confeccionat per l’Espadaler, aprofitava el tram de carretera que s’havia inaugurat amb el suport de l’Ajuntament manlleuenc l’abril de 1895 entre Manlleu i la font minero-medicinal de Madiroles i havia de continuar per la Vola, coll de Barcons, les Preses i Olot. De fet, part del traçat aprofitava un antic projecte que havia d’enllaçar Sant Quirze de Besora amb les Preses, el qual no es va dur a terme. Es feia constar que el plànol presentat només era orientatiu, ja que havien de ser els enginyers de l’Estat els que l’havien d’elaborar. Durant l’any 1902 es van adherir al projecte els ajuntaments de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Vidrà, Joanetes, La Vola i Vic, que va fer-ho el gener de 1903. Quant a Manlleu, a més d’adherir-s’hi, també cedia tots els drets que podia tenir del tram de carretera que s’havia inaugurat l’any 1895 fins la font de Madiroles.

Per les fonts consultades no hi ha noticia de si la proposta fou o no acceptada; per aquest desconeixement però, cal pensar que el projecte degué quedar arxivat en algun racó, dissimulat pel polsim, segurament a causa de la inestabilitat governamental de l’època. El cas és que el projecte era prou vàlid per tenir-lo en consideració, són moltes les carreteres que s’han fet per superar depressions de carenes pel transitar d’una vessant a l’altre, la recent inauguració així ho confirma. Evidentment que en Madiroles no va pensar en foradar la muntanya, només hagués faltat això; o potser sí va pensar-hi, aneu a saber.

Àlex Roca

NOTICIARI

Per una millor divulgació del butlletí, també es pot trobar per Internet a l’adreça següent: “elfardepuig-agut.blogspot.com”. També a la web de les parròquies de Manlleu “parroquiesmanlleu.net”

Pel manteniment del santuari i l’arranjament del seu entorn, cal crear un equip de voluntaris. Les persones amb temps disponible i que voguin col·laborar, poden posar-se en contacte mitjançant una nota a la bústia del Santuari o amb la pabordia.

Recordem que es poden fer donatius pel nostre Santuari al compte de Caixa Manlleu, número 2040.0010.28.8000694386 o a la caixeta del santuari.